Hola Lana, sóc la teva germana.

M’has estat traient mal de caps tots aquests anys, i m’has ajudat a ser una dona molt més forta, tot i que jo a tu també (en això ens complementem moltíssim).
Gràcies a tu sóc on sóc ara, sense tu no hagués pogut fer ni la meitat del que he fet, ni arribat a la meitat del que he arribat.
Moltíssimes gràcies.

He estat deixa’n-te una mica de costat, tot i que mai t’he deixat del tot. Però no t’he mimat com feia abans i et demano disculpes.

Ara sento que m’estàs cridant, que sents que d’alguna manera jo també et demano. Pel que sí, et demano ajuda un cop més, com en aquell principi, i que tornem a evolucionar juntes per arribar a l’estabilitat que ens mereixem, i per aconseguir allò que desitgem. Ens mereixem veure’ns més sovint, i anar una mica de sobrades, no? M’agradaria tornar a tenir temps per anar de compres juntes, per exemple, i regalar-te roba nova com feia abans, o collarets, com aquells que has anat perdent de viatge en viatge (desastrillo), i que tot i ser de «baratillos», t’agradava posar-te’ls i presumir de coll bonic.

Trobarem el temps per estar juntes, però m’has d’ajudar. T’has de currar fotos noves, millorar la web, i aquestes cosetes que et fan tanta mandra. Sé que en el teu món de sirena utilitzar ordinadors, internet, i aquestes tecnologies és complicat, pel tema de crear un espai impermeable on treballar en sec i tal… Però sé que te’n sortiràs, sempre ho fas. Confio en tu, i sé que tu també confies en mi.

t’estimo Lana

Noiadelmar

Once upon a time, in 2015…